LA NOTICÍA

Millet i Montull,
ni presó ni fiança

Millet eludeix la presó i només es veu obligat a entregar el passaport

1. • L’expresident del Palau i la seva mà dreta es van escudar l’un en l’altre a fi de defensar-se
2. • El jutge desestima la petició de presó del fiscal i les acusacions particulars al no veure-hi risc de fuga


J. G. ALBALAT
BARCELONA

Lliures, per a sorpresa d’uns, irritació d’altres i satisfacció de la defensa. L’esperada compareixença de l’expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Fèlix Millet i la seva mà dreta, l’exdirector administratiu Jordi Montull, davant el jutge Juli Solaz va acabar amb els dos imputats del cas Palau en llibertat amb càrrecs i amb l’única obligació d’entregar els passaports i no sortir d’Espanya. D’aquesta manera el jutge Solaz no va fer cas de l’exigència de la Fiscalia de Barcelona i de les tres acusacions particulars, que van demanar presó sense fiança per a tots dos per apropiació de milions d’euros i falsedat documental. Així, després de gairebé quatre hores de compareixença, amb els dos interrogatoris inclosos, els acusats van abandonar la Ciutat de la Justícia tal com van entrar: sense emmanillar. Encara que amb la cara més relaxada.
Un quart d’hora abans del que estava previst, al voltant de les 10.15 hores, Millet i Montull, juntament amb els seus advocats, Pau Molins i Jordi Pina, van aparèixer al gran vestíbul de la Ciutat de la Justícia. Les escales mecàniques els van conduir fins al segon pis, on un passadís de fotògrafs i periodistes els esperaven. Mirant cap endavant, van arribar a la sala on els esperava el jutge que, 88 dies després de l’inici de l’escàndol, els va prendre declaració.

El primer a declarar va ser Millet, que va estar més d’una hora responent a les preguntes. Segons fonts jurídiques, l’expresident del complex institucional del Palau va ratificar el contingut de la carta de confessió que va enviar al jutjat el 16 de setembre, en què va admetre haver sufragat obres i reformes en vivendes de la seva família amb fons del Palau per un import d’1,3 milions d’euros; el pagament amb fons de l’entitat de viatges particulars per valor de 500.000 euros; la venda d’un local de la seva propietat a la fundació pel doble del que li havia costat; el desemborsament en metàl•lic i sense factura de retribucions per actuacions musicals i comissions a intermediaris, i l’abonament de dietes i hotels dels cors.
En la seva declaració, Millet no va donar noms de persones amb qui va efectuar aquestes pràctiques, al•legant que no volia crear problemes a ningú, ni aclarir altres qüestions, com les orquestres a les quals va pagar en efectiu. Va ampliar detalls, però pocs. I sobre determinats temes, va assegurar que se n’encarregava Montull. «Jo només firmava», va dir. En canvi, la seva mà dreta va indicar que algunes operacions les hi ordenava Millet. En definitiva, Millet i Montull es van escudar l’un en l’altre en les seves declaracions. Això sí, tots dos van exculpar les seves dones, amb les quals comparteixen societats. Montull també va dir que el càrrec que ocupava la seva filla Gemma –directora financera que també està dins de la querella– era simbòlic i que ell ho feia tot.
El jutge només es va permetre preguntar sobre el desviament de diners del 2003, que suma, segons la fiscalia, 2,3 milions. Fonts jurídiques van afirmar que els imputats es van refugiar dient que estan a l’espera dels informes d’Hisenda. «Només falta la quantificació dels diners que es van extreure en metàl•lic i ho estan fent els auditors i Hisenda», va dir Molins.
Després de les declaracions, la fiscalia i les acusacions –Associació Orfeó Català, Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i Consorci Palau de la Música– van reclamar la presó sense fiança per a Millet i Montull. La fiscalia va argumentar el caràcter greu de la pena a imposar i, per primer cop, va afegir a l’apropiació i falsificació documental el possible delicte de malversació de fons públics. Va incidir en el risc de fuga no només pels delictes que se’ls atribueixen, sinó també pels elevats recursos econòmics –alguns a l’estranger– dels imputats i el rebuig social generat pels seus actes.

3,6 MILIONS D’EUROS / Els advocats defensors van al•legar que el jutjat compta amb 3,6 milions per reparar el dany, que els seus clients van confessar, que admeten que es van equivocar i que no tenen el perfil de persones que fugiran. I el jutge ahir els va donar la raó, al considerar que no existeixen els requisits per acordar la presó.