Xarxes sense fil

martes, 27 de octubre de 2009

Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal•lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.

Infrarojos:



L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones. El seu nom significa "per sota del vermell", ja que el vermell és el color de la llum visible amb una major longitud d'ona. La radiació infraroja s'estén al llarg de tres ordres de magnitud amb longituds d'ona d'entre 700 nanòmetres i 1 mil•límetre.

Bluetooth:


El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'Àmbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.
Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinador
s portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.
Des del punt de vista dels ordinadors de butxaca, és útil per imprimir, co
nnectar a Internet i enviar missatges, fotos o fax amb el telèfon mòbil o un altre ordinador. En cada cas caldrà disposar d'una impressora, telèfon mòbil o ordinador que disposin d'una connexió Bluetooth.
També permet connectar l'ordinador de butxaca a uns auriculars, un lector de MP3, una càmera de fotos o un GPS, per exemple. Un dels avantatges per a un usuari d'ordinadors de butxaca, per exemple, és poder fer servir els mateixos auriculars per al telèfon mòbil que per a escoltar MP3.
El SIG ha intentat impulsar que els dispositius tècnics que permeten incloure aquesta connexió tinguessin un preu molt assequible, baix consum i fossin aparells petits. El preu actual d'un xip que permet incloure aquesta connexió ronda els 5 Euros. A mesura que és més fàcil aconseguir-lo, el preu dels xips ha anat baixant.
Això fa que cada cop més els telèfons d'alta i mitja gamma inclouen de sèrie aquesta connexió sense fil. Si els aparells portàtils segueixen disminuint de mida, i les necessitats de connexió entre ells augmenta, aquesta tecnologia té més probabilitats de consolidar-se.
Cada cop més ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, impressores i ordinadors disposen de connexió Bluetooth.

Wi-Fi:



Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.

802.11a és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 5 GHz, a una velocitat de dades màxima de 54 Mbps.
802.11b és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 2,4 GHz, amb un ample de banda de 11 Mbps. És la freqüència que empren els microones, telèfons mòbils de tercera generació i els dispositius Bluetooth
802.11C és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 7,3 GHz, a una velocitat de dades màxima de 72 Mbps.
Actualment l'estàndard 802.11b ofereix un ample de banda de 11 Mbps i opera en la banda del 2,4 Gigahertzs. Les comunicacions són a través d'ones de ràdio de curt abast, que pel fet d'estar codificades no interfereixen entre si, i la seva potència és molt baixa. El radi de cobertura d'un senyal sense fils pot arribar teòricament fins a 300 metres, però la disposició dels equips, parets, etc, fa que el senyal pugui arribar als 100 metres. La tecnologia Wi-Fi està avançant a Wi-Fi 5, que processa a velocitats de fins a 54,000 Kbps.

Xarxes informàtiques

lunes, 26 de octubre de 2009

Xarxa informàtica

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.

TIPUS DE XARXES

El criteri principal per diferenciar les xarxes informàtiques es basa en la classificació per l'extensió geogràfica.

  • PAN (Wireless Personal Area Networks) és una xarxa per a la comunicació entre dispositius propers. Aquestes xarxes normalment són d'uns pocs metres i per a ús personal, així com fora d'ella.
  • LAN: xarxa d'àrea local (local area network). Tipus de xarxa que trobem en qualsevol organisme o empresa, que s'utilitza per a establir comunicacions internes, és doncs una xarxa privada, ubicada habitualment dins d'un mateix edifici. La xarxa d'àrea local utilitza cable propietat del mateix organisme o empresa com a mitjà d'enllaç. Aquest tipus de xarxa també fa possible la connexió dels usuaris amb altres xarxes locals, metropolitanes o mundials, com ara Internet.
  • MAN: xarxa d'àrea metropolitana (metropolitan area network). Realitza la interconnexió de xarxes del tipus LAN i d'equips informàtics d'usuaris dins d'una mateixa població o ciutat. La connexió dels equips se sol fer mitjançant les empreses de comunicacions que proporcionen aquests serveis localment, les quals habitualment també treballen en l'àmbit nacional.
  • WAN: xarxa d'àrea estesa (wide area network). Fa possible la connexió d'equips informàtics nacionalment i internacionalment. Internet és un exemple d'aquest tipus de xarxes i, en concret, està formada per la connexió d'usuaris de LAN i MAN. Els enllaços de comunicació s'estableixen per mitjà de les empreses de comunicacions que ofereixen aquest servei, les quals habitualement són les companyies de comunicacions locals i estatals de telefonia.

  • CAN: Una xarxa d'àrea de campus, és una xarxa d'ordinadors que connecta xarxes d'àrea local a través d'una àrea geogràfica limitada, com un campus universitari, o una base militar. Pot ser considerat com una xarxa d'àrea metropolitana que s'aplica específicament a un ambient universitari. Per tant, una xarxa d'àrea de campus és més gran que una xarxa d'àrea local però més petita que una xarxa d'àrea àmplia.
    En un CAN, els edificis d'una universitat estan connectats utilitzant el mateix tipus d'equip i tecnologies de xarxes que es usarien en un LAN. A més, tots els components, incloent commutadors, encaminadors, cablejat, i altres, li pertanyen a la mateixa organització.

Segons la disposició física, podem tenir les topologies de xarxa següents:

  • Topologia en estrella:











  • Topologia en arbre:











  • Topologia en anell:










  • Topologia en bus:










Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa.

A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc). Hi ha diversos tipus d'adaptadors en funció del tipus de cablejat o arquitectura que s'utilitzi a la xarxa (coaxial fi, coaxial gruixut, Token Ring, etc.), però actualment el més comú és l'Ethernet, que utilitza una interfície o connector RJ-45.

Cada targeta de xarxa té un número d'identificació únic de 48 bits en hexadecimal anomenat direcció MAC (no confondre amb Apple Machintosh. Aquestes direccions maquinari úniques són administrades per l'Institute of Electronic and Electrical Engineers (IEEE). Els tres primers octets del número MAC són coneguts com a OUI i identifiquen a proveïdors específics i són designats per la IEEE.

Un commutador o switch és un dispositiu digital de lògica d'interconnexió de xarxes de computadors que opera a la capa 2 (nivell d'enllaç de dades) del model OSI. La seva funció és interconnectar dos o més segments de xarxa, de manera similar als ponts (bridges), passant dades d'un segment a un altre d'acord amb l'adreça MAC de destinació de les trames a la xarxa.
Un commutador al centre d'una xarxa en estrella.

Els commutadors s'utilitzen quan es desitja connectar múltiples xarxes, fusionant-se en una de sola. Igual que els ponts, ja que funcionen com un filtre a la xarxa, milloren el rendiment i la seguretat de les LAN (Local Area Network-Xarxa d'Àrea Local).



LA NOTICÍA

martes, 20 de octubre de 2009


Millet i Montull,
ni presó ni fiança


Millet eludeix la presó i només es veu obligat a entregar el passaport

1. • L’expresident del Palau i la seva mà dreta es van escudar l’un en l’altre a fi de defensar-se
2. • El jutge desestima la petició de presó del fiscal i les acusacions particulars al no veure-hi risc de fuga


J. G. ALBALAT
BARCELONA

Lliures, per a sorpresa d’uns, irritació d’altres i satisfacció de la defensa. L’esperada compareixença de l’expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Fèlix Millet i la seva mà dreta, l’exdirector administratiu Jordi Montull, davant el jutge Juli Solaz va acabar amb els dos imputats del cas Palau en llibertat amb càrrecs i amb l’única obligació d’entregar els passaports i no sortir d’Espanya. D’aquesta manera el jutge Solaz no va fer cas de l’exigència de la Fiscalia de Barcelona i de les tres acusacions particulars, que van demanar presó sense fiança per a tots dos per apropiació de milions d’euros i falsedat documental. Així, després de gairebé quatre hores de compareixença, amb els dos interrogatoris inclosos, els acusats van abandonar la Ciutat de la Justícia tal com van entrar: sense emmanillar. Encara que amb la cara més relaxada.
Un quart d’hora abans del que estava previst, al voltant de les 10.15 hores, Millet i Montull, juntament amb els seus advocats, Pau Molins i Jordi Pina, van aparèixer al gran vestíbul de la Ciutat de la Justícia. Les escales mecàniques els van conduir fins al segon pis, on un passadís de fotògrafs i periodistes els esperaven. Mirant cap endavant, van arribar a la sala on els esperava el jutge que, 88 dies després de l’inici de l’escàndol, els va prendre declaració.

El primer a declarar va ser Millet, que va estar més d’una hora responent a les preguntes. Segons fonts jurídiques, l’expresident del complex institucional del Palau va ratificar el contingut de la carta de confessió que va enviar al jutjat el 16 de setembre, en què va admetre haver sufragat obres i reformes en vivendes de la seva família amb fons del Palau per un import d’1,3 milions d’euros; el pagament amb fons de l’entitat de viatges particulars per valor de 500.000 euros; la venda d’un local de la seva propietat a la fundació pel doble del que li havia costat; el desemborsament en metàl•lic i sense factura de retribucions per actuacions musicals i comissions a intermediaris, i l’abonament de dietes i hotels dels cors.
En la seva declaració, Millet no va donar noms de persones amb qui va efectuar aquestes pràctiques, al•legant que no volia crear problemes a ningú, ni aclarir altres qüestions, com les orquestres a les quals va pagar en efectiu. Va ampliar detalls, però pocs. I sobre determinats temes, va assegurar que se n’encarregava Montull. «Jo només firmava», va dir. En canvi, la seva mà dreta va indicar que algunes operacions les hi ordenava Millet. En definitiva, Millet i Montull es van escudar l’un en l’altre en les seves declaracions. Això sí, tots dos van exculpar les seves dones, amb les quals comparteixen societats. Montull també va dir que el càrrec que ocupava la seva filla Gemma –directora financera que també està dins de la querella– era simbòlic i que ell ho feia tot.
El jutge només es va permetre preguntar sobre el desviament de diners del 2003, que suma, segons la fiscalia, 2,3 milions. Fonts jurídiques van afirmar que els imputats es van refugiar dient que estan a l’espera dels informes d’Hisenda. «Només falta la quantificació dels diners que es van extreure en metàl•lic i ho estan fent els auditors i Hisenda», va dir Molins.
Després de les declaracions, la fiscalia i les acusacions –Associació Orfeó Català, Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i Consorci Palau de la Música– van reclamar la presó sense fiança per a Millet i Montull. La fiscalia va argumentar el caràcter greu de la pena a imposar i, per primer cop, va afegir a l’apropiació i falsificació documental el possible delicte de malversació de fons públics. Va incidir en el risc de fuga no només pels delictes que se’ls atribueixen, sinó també pels elevats recursos econòmics –alguns a l’estranger– dels imputats i el rebuig social generat pels seus actes.

3,6 MILIONS D’EUROS / Els advocats defensors van al•legar que el jutjat compta amb 3,6 milions per reparar el dany, que els seus clients van confessar, que admeten que es van equivocar i que no tenen el perfil de persones que fugiran. I el jutge ahir els va donar la raó, al considerar que no existeixen els requisits per acordar la presó.

Sistemes Operatius

lunes, 19 de octubre de 2009

El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.

Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.

Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, GNU/Linux, Mac OS X i Solaris. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i portàtils, mentre que els segment de servidors i sistemes encastats estan dividits en diversos sistemes operatius. Per la llista completa de sistemes operatius vegeu llista de sistemes operatius.

Windows ("finestres", en anglès), és el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.

Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.

El Mac OS

(Macintosh Operating System) és un sistema operatiu creat per Apple Computer ('ordinador poma' en anglès) per a ordinadors Apple Macintosh. Destaca per la seva estabilitat, potència gràfica i facilitat d'ús.

El Mac OS va ser el primer sistema operatiu comercial que incloïa interfície gràfica d'usuari. Aquesta primera versió va sortir amb el Macintosh 128k l'any 1984. L'equip del Macintosh estava format principalment per Bill Atkinson, Jef Raskin i Andy Hertzfeld.

Tot i que actualment s'acostuma a anomenar el sistema operatiu amb el nom genèric de Mac OS no es va a començar a utilitzar aquest nom fins a la versió 7.6 cap als anys 90. (Antigament s'anomenava Sistema x.x)

Linux és el nucli del sistema operatiu GNU/Linux.Fou desenvolupat inicialment per Linus Torvalds, i distribuït amb la llicència GPL de GNU.

Normalment, el nucli es distribueix amb el conjunt d'utilitats de GNU, entorns d'escriptori i altres aplicacions, formant un sistema operatiu complet.

Perifèrics


Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc.

Exemple:
Una impressora és un perifèric de sortida d'un ordinador que permet obtenir una còpia física, generalment en paper o transparències, d'un document d'imatge o de text en format electrònic. Moltes impressores s'usen com a perifèrics locals, connectades directament per un cable d'impressora (port paral·lel) o, en versions més modernes, per un cable USB a l'ordinador que fa de font del document. En canvi, les impressores de xarxa porten incorporades interfícies de xarxa (típicament Ethernet o WiFi) que els permeten connectar-se directament a la xarxa i servir com a impressora per a qualsevol usuari de la xarxa. Les impressores normalment es dissenyen per funcionar alhora tant en mode local com en mode de xarxa.

Els preus de les impressores més comuns estan entre 49,54-63 euros.
Després hi han impressores de més nivell per a les empreses que ronden els 4.000 euros.
 
INFORMÀTICA-4T ESO. Citrus Pink Blogger Theme Design By LawnyDesignz Powered by Blogger